Recull 2009: Taules de treball
LA CEA és un dels integrants de la Taula de Desenvolupament Econòmic i de la Taula de Turisme i Comerç. Es tracta de dos projectes que impulsa el Govern d’Andorra amb voluntat de millorar les sinèrgies entre els interlocutors dels diferents sectors. Amb la participació en les sessions de treball desenvolupades els darrers mesos, la CEA reivindica els interessos i necessitats de l’empresariat andorrà, en unes jornades plenes de temes importants a debatre.
Els fluxos migratoris, les quotes i els contingents de treballadors són una preocupació recurrent de molts empresaris. En les reunions de la Taula de Desenvolupament Econòmic, la CEA ha fet una especial incidència en la necessitat d’agilitzar els tràmits administratius per a l’atorgament de permisos de treball.
1. Com facilitar i agilitzar els processos i tràmits de les sol•licituds d’Immigració
La CEA proposa que els “treballadors comunitaris” puguin fer les revisions mèdiques a l’origen, escurçant gairebé a la meitat el temps d’espera (3 dies).
També cal millorar la funcionalitat de la Quota per a temporers permetent preparar la documentació amb antelació a les persones que ja han estat contractades anteriorment.
En referència a la C.S.I. (Classificació Salarial d’Immigració) la CEA proposa la seva eliminació.
També cal refer l’Observatori de Treball per tal que es reflecteixin les dades reals de la situació econòmica, registrant obligatòriament les ofertes de treball i fent una previsió anual per sectors de les necessitats. També seria convenient, que es centralitzessin els diferents Observatoris en l’eventual creació de l’Institut Nacional d’Estadística.
2. Reorganització del Servei d'Ocupació.
La CEA ha aportat a les reunions un document de reorganització del Servei d’Ocupació que ja va ser presentat per la Confederació durant l’anterior legislatura.
Així mateix, proposa l’obligatorietat del registre de les ofertes de treball per part de les empreses, per tal d’obtenir la informació real, permanentment actualitzada, de les necessitats d’efectius; podent així canalitzar cap el reciclatge els treballadors a l’atur registrats, amb l’objectiu que tornin a l’ocupació activa.
També cal aplicar polítiques actives d’Ocupació, amb deduccions fiscals, bonificacions a la CASS i amb la promoció de jaciments futurs d’ocupació.
La CEA creu, i així ho ha expressat, que cal dissenyar una estructura futura de la Quota General, fent entre altres accions, una quota oberta que permetria a més regularitzar l’estat de persones que hores d’ara es troben en situació d’il•legalitat.
3. Introducció d’un nou sistema de quota oberta, permanent, a demanda individualitzada per a treballadors fixos.
La CEA aposta per la modalitat de Quota oberta, permanent i individualitzada que es basa en la potenciació del Servei d’Ocupació i en l’obligatorietat de dur un registre d’ofertes de treball per part dels empresaris així com en la concessió d’una quota automàtica si el Servei d’Ocupació no aporta candidats amb el perfil adequat.
L’intrusisme i la competència deslleial són també font de mals de cap pels empresaris d’aquest país.
4. Com afrontar la competència deslleial i l’intrusisme laboral.
La CEA proposa que sigui obligatori que si un treballador obté un permís de treball i sojorn via quota d’Immigració mitjançant un contracte de Treball en una determinada empresa, en cas que el treballador causi baixa voluntària de la primera empresa contractant i tot seguit, alta en una nova empresa abans dels sis mesos del primer contracte, la segona empresa haurà de tornar a pagar el permís de treball al Servei d’Ocupació i aquest reemborsarà a la primera empresa l’import del permís, així com se li restituirà la quota consumida inicialment.
Pel que fa a l’intrusisme es proposa legislar i/o reglamentar l’obligatorietat que les empreses estrangeres no radicades al país que realitzin treballs que ocupin treballadors en un nombre significatiu, contractin per força un percentatge fix de treballadors residents a Andorra, pagant, suplementàriament un cànon per cada treballador no resident.
5. Com incorporar i atraure el talent afavorint el caràcter emprenedor i les polítiques d’innovació per fer créixer l’economia
Pel que fa aquest punt es considera que cal tractar:
a. Responsabilitat de les Empreses.
Professionalització de la gestió d’empreses.
b. Formació.
Ampliar les formacions i fer que siguin de més qualificació al país, a través de la Universitat d’Andorra (UdA)
c. Premi Innovadors.
Continuïtat del Premi Innovadors, ja que així es facilita la creació de noves empreses als joves emprenedors.
d. Tràmits.
Agilització dels tràmits per a l’obertura de noves empreses. Aquest punt ja s’està tractant en la Taula de Turisme i Comerç de Govern, concretament en la taula de treball d’Agilització i Simplificació dels tràmits de comerç.
e. Ajuts.
Ajuts, per part de Govern, a la creació de noves empreses.
En la Taula de Treball dedicada als Recursos Humans, les qualificacions, les formacions i els plans de carrera, s’aborden qüestions que abasten des de l’inventari formatiu disponible al país, passant per la implantació d’un registre obligatori de les ofertes i demandes de feina a través del Servei d’Ocupació, a la implicació i participació de les empreses en la Formació Professional reglada i en fer un registre actualitzat de formats i en formació dels Universitaris, que sigui accessible per a les empreses, a més de crear un fòrum d’intercanvi laboral entre aquests dos col•lectius.
1. Col•laboració i implicació de les empreses en la formació continuada i ocupacional.
La CEA té previst començar a oferir formació continuada teòrica/pràctica al teixit empresarial del país, per això hi haurà un procès de coordinació amb la Cambra de Comerç per tal de no solapar les dues ofertes formatives, al mateix temps que es coordinaran els continguts amb el Centre de Formació Professional per a les estades a les empreses.
Per altra banda, s’ha proposat que la formació distingeixi:
a) Formació d’aprenentatge
És aquella en què l’empresa actua com a formador. En aquest sentit, l’empresa forma un nombre de persones superior a les seves necessitats internes, i per tant posa al mercat persones formades.
Aquestes formacions realitzades per l’empresa han d’estar reconegudes per l’estat, el que implica la seva homologació així com la necessitat de tutories i la verificació per part de l’Administració que s’està desenvolupament correctament. A canvi, per a l’empresa el període d’aprenentatge no ha de suposar cap cost en el cas dels aprenents que no romandran a la plantilla, si bé en cas que l’empresa els contracti s’haurà d’abonar a l’estat el cost estimat de la formació. En tot cas el cost de la seguretat social per a les empreses durant el període de formació dels que es queden fixes en plantilla haurà de córrer íntegrament a càrrec de l’estat.
Aquests tipus de formació s’ha proposat que sigui coordinada per la CEA a nivell de sectors, és a dir, que la Confederació faci el paper d’intermediació.
b) Formació en pràctiques
És aquella formació que es desenvolupa en un Centre reglat (reconegut formalment) i que reclama pràctiques en l’empresa, com a complement teòric/pràctic.
Per aquest tipus de formacions la CEA proposa poder desenvolupar programes formatius homogenis per sectors i formacions. En aquest tipus de formacions l’estat no ajudarà directament ja que s’entén que les persones que la realitzen no estan remunerades, si bé caldria contemplar exempcions fiscals per a les empreses col•laboradores en funció del nombre de contractes en pràctiques signats.
c) Formació ocupacional
És aquella formació que desenvolupa una persona que, per diferents motius, necessita reintegrar-se en el món laboral a través d’una professió diferent a la seva d’origen. En aquests tipus de formacions l’estat és el responsable d’atorgar incentius a les empreses per tal de promoure-les.
2. Establir diferents models de documents tipus de contractes laborals, en funció de la modalitat de la relació laboral
La CEA proposa que es facilitin als empresaris els diferents tipus de model de contracte de treball que contempla la Llei, així com un assessorament per a la gestió.
Complementàriament es proposa la redacció d’unes instruccions bàsiques amb les explicacions de cada tipologia de contracte.
Així mateix, atès que és una demanda de molts empresaris, des de la CEA s’estudia oferir directament aquest servei als associats mentre el Govern no ho desenvolupi.
3. Establir un registre obligatori on s’identifiquin totes les ofertes i demandes laborals del país
Per tal de conèixer les necessitats formatives en funció de l’oferta laboral real a nivell del país, podent programar, planificar i dur a terme les formacions ad-hoc, la CEA ha tornat a proposar, com ja va fer a la Taula sobre Fluxos migratoris, immigrants, quotes i contingents l’obligatorietat del registre d’ofertes de treball al Servei d’Ocupació.
4. Participació en el Consell Universitari
La CEA ha demanat al Govern que les organitzacions empresarials representatives siguin membres del Consell Universitari de la Ud’A, amb l’objectiu de tenir l’opinió del teixit empresarial com a agents promotors de l’economia del país.
5. Creació del Patronat per a la Formació Continuada
La CEA ha proposat la creació del Patronat per a la Formació Continuada, constituït i integrat per la Universitat d’Andorra, el Centre de Formació Professional, les organitzacions empresarials representatives degudament acreditades, els sindicats representatius degudament acreditats, la Cambra de Comerç, així com aquelles empreses que a títol individual puguin i desitgin aportar recursos econòmics o humans (formadors) que contribueixin a l’assoliment dels objectius prefixats en els programes formatius.
Aquest òrgan tindria cura de la planificació, la programació i la gestió de la formació continuada oferint els seus serveis a les empreses, als professionals en actiu i/o als nous titulats universitaris o de formació professional, sempre en funció de les necessitats reals presents, així com de la previsió necessària per a cobrir futurs requeriments sorgits dels Nous Jaciments d’Ocupació (N.J.O.) que la pròpia CEA ha plantejat en altres taules de treball de la Taula de Desenvolupament Econòmic, a fi i efecte de donar resposta a les ofertes i demandes futures de llocs de treball.
6. Per tal d’incorporar i atreure el talent afavorint el caràcter emprenedor i les polítiques d’innovació per fer créixer l’economia.
La CEA ha proposat la creació del “Viver” d’Empreses d’àmbit estatal integrant esforços de Comuns, Govern, Empreses i Institucions que ho desitgin. Aquest Viver oferiria als emprenedors mitjans materials i humans en el període inicial del llançament dels projectes empresarials que prèviament s’haguessin estimat viables. El cost pels emprenedors, partint de la gratuïtat aniria incrementant-se per trimestres fins assolir el total del cost real dels serveis, passant tot seguit a independitzar-se amb mitjans propis o subcontractats al “Viver” (llevat dels materials) per deixar el seu lloc a un altre nou projecte d’emprenedoria.
En la Taula de Treball dedicada a la Fiscalitat, la CEA expressa davant els assistents que malgrat entén les motivacions de l’executiu de dur a terme una reforma fiscal, cal tenir present que alguns principis bàsics haurien de ser consensuats, com ara el fet que aquestes noves mesures han de servir al país per sortir de la llista de paradisos fiscals, que s’han de donar els ressorts necessaris per ajudar a la creació d’ocupació, que aquesta ha de ser una reforma que ens doti d’impostos homologables amb Europa- sense que això signifiqui un augment de la pressió fiscal que ja suporten els empresaris-, i que el nou model hauria de significar l’eliminació de bona part dels impostos ja existents i la simplificació de la burocràcia actual.
A nivell organitzatiu i burocràtic, la CEA destaca entre altres coses, que s’ha de preveure que es puguin presentar els comptes d’una manera més simple, que cal controlar que tots els obligats tributaris cotitzin per així repartir la càrrega impositiva entre tots i que caldria preveure la possibilitat de fer la presentació de tota la documentació a través d’internet.
A nivell general es demana al Govern:
• Consensuar el marc general de la reforma tributària
• Establir un pla macroeconòmic a mig termini que inclogui: els ingressos, les despeses corrents de totes les administracions, les inversions i l’endeutament de l’estat.
• Simplificar els tràmits de presentació
• No posar límits a les deduccions de despeses o posar ajuts a les empreses andorranes, crèdits tous, bonificacions…
Una altra de les Taules de Treball ha estat dedicada als nous mecanismes d’activitat econòmica, foment i innovació.
En aquest sentit la CEA proposa:
1.- La necessitat d’enfortir el Ministeri d’Economia, entenent que la branca econòmica és prou important al país per merèixer per si sola una Secretaria d’Estat que hauria d’agrupar:
• Turisme
• Comerç
• Promoció econòmica
• Estudis sobre desenvolupament de nous sectors
2.- Tenint en compte que qualsevol estudi de futur requereix poder comptar amb dades fiables i completes, es proposa la potenciació del Servei d’estudis convertint-lo en un Servei central d’Estadístiques o un Institut Nacional d’Estadística que concentri i gestioni totes les dades que es generen en l’àmbit nacional, tan públic com privat.
3.- Dins de l’àmbit de possibles nous mecanismes de promoció econòmica, la CEA planteja la possibilitat de realitzar un Pla d’inversió tecnològica, d’acord amb:
a) Que el Pla d’Inversió Tecnològica impliqui a la vegada un traspàs de coneixements de les empreses estrangeres que vinguin a implantar noves tecnologies a Andorra a les empreses del país (traspàs de know-how).
b) Mentre que no se signin Convenis de Doble Imposició (CDI), afavorir les empreses del país, i, possibilitar les UTE’s a nivell de prestació de serveis.
4.- La CEA planteja la necessitat de creació d’una Agència de promoció econòmica nacional i aposta per enfortir l’ADI per a què assumeixi aquest rol.
5.- La CEA proposa igualment la possibilitat de crear un parc tecnològic/viver d’empreses a mida del país.
Finalment, en el marc de la Taula de Treball destinada a tractar l’Eficiència i l’eficàcia administrativa, la CEA considera que la gestió del Govern va lligada a l’aplicació d’un marc legal que s’ha de revisar i actualitzar.
És important que l’Administració passi d’un treball funcional estructurat per Departaments, a realitzar un redisseny per processos. En aquest sentit el que es pretén és una optimització de la gestió i dels recursos de l’Administració
Pel que fa a la EFICÀCIA, cal considerar:
1. Recaptació
En aquest sentit, treballar per lluitar contra el frau tant pel que fa a l’economia submergida com fiscal.
2. Tràmits / Processos
Cal treballar per una revisió del Servei de Tràmits de Govern, datat de l’any 1999, així com en el redisseny de processos vinculats a través de l’e-administració.
Pel que fa a la EFICIÈNCIA cal considerar:
1. Mobilitat funcional dels funcionaris
Analitzar llocs de treball sobrants per cobrir-los en d’altres necessitats; per exemple, en l’eficàcia en la recaptació.
2. Congelació del nombre de funcionaris
És evident que, comparativament amb d’altres països, l’Administració andorrana està sobredimensionada.
3. Mancomunar serveis entre les diferents Administracions, ja siguin públiques o parapúbliques.
És una necessitat treballar en aquest sentit, doncs això comportaria optimització de recursos en diferents àmbits dels serveis que presten.
4. Indicadors de Gestió
Per a prendre decisions calen indicadors de gestió que permetin veure les ineficiències operatives i de gestió que esdevenen de les diferents Administracions.
5. Objectius en la Funció Pública
Cal que els funcionaris tinguin uns objectius clars i quantificables de la seva gestió, que permetin l’eficàcia de l’Administració; actuant en conseqüència per aquells que no ho facin.
6. Burocràcia Administrativa
S’ha de treballar per reduir l’excessiva burocràcia administrativa, com són en les obertures de comerç, societats, immigració, etc.
D’altra banda, en el marc de la Taula de Turisme i Comerç, s’han tractat temes cabdals com la necessitat de simplificar i agilitzar els tràmits de comerç, amb propostes com ara:
- Instaurar procediments on-line per a la sol•licitud de reserva de nom comercial i denominació social per poder agilitzar aquest tràmit.
- Lligar el sistema d’inici immediat de les activitats amb la CASS, per tal de poder donar d’alta els treballadors de forma immediata.
- Preveure el tema de la responsabilitat dels declarants i del Govern en el període des de l’inici de les activitats als controls a posteriori, per part de l’Administració.
- Reduir els terminis en que els diferents Departaments de Govern han de fer els respectius informes.
- Crear la figura del canvi de titular, que hauria de ser un tràmit immediat, atès que el comerç ja gaudia d’autorització i havia superat els controls.
- També es comenta que el fet de deure taxes no ha d’impedir poder donar de baixa els comerços.
- Tractar amb la Batllia el tema dels embargaments de comerços, que perjudica als propietaris dels locals i a futurs arrendataris dels mateixos.
S’ha abordat el conflicte que han generat els nous horaris comercials, i en aquest sentit, la CEA considera que cada empresa ha d’exercir llibertat d’obertura, d’acord amb les seves polítiques d’empresa, sempre tenint en compte, com no pot ser d’una altra manera, els temps de descans i els drets laborals dels seus treballadors.
En el decurs d’aquestes trobades també es va parlar de l’observatori Turístic, un servei que ha de donar més dades que les actuals i en què tothom hi ha de poder participar, oferint dades més precises
La Taula de Treball també ha analitzat aquests darrers mesos la incidència de la Grip A, les diferents campanyes de Comerç, la situació dels allotjaments turístics i del turisme Rural.
La primera Taula de Comerç i Turisme d’aquest any ha servit a més, per iniciar l'elaboració del Pla d'accions i objectius turístics pel 2010.
Així, en matèria comercial, està previst fer campanyes sobre consum i arbitratge, una pàgina web de comerç, i la modificació de la llei de protecció del consumidor. A nivell de turisme, durant el 2010 l'observatori del turisme ha de veure la llum, s'impulsarà una modificació legislativa en l'àmbit del turisme rural, s'avançarà en la classificació hotelera i es potenciarà la promoció conjunta d'Andorra, així com la marca Pirineus. També es potenciaran accions concretes en relació amb l'estació d'autobusos, l'estació de tren de l'Ospitalet i l'aeroport d'Alguaire.
Pel que fa al mercat anglès, la intenció és tancar un contracte per arribar als 50.000 turistes en tres anys, a través d'una fórmula incremental, que conforme el nombre de visitants vagi creixent, també ho facin les aportacions econòmiques.
Durant aquest 2010 està previst modificar els esforços econòmics que es destinen a cada mercat turístic. En aquest sentit, es rebaixarà l'aportació que es destina als mercats de proximitat (espanyol i francès) per tal de potenciar altres mercats com el rus, ja que aquesta temporada s'està notant un gran increment i que aquest tipus de turistes marxen satisfets i fan estades llargues de més d'una setmana.
A més, sembla que l'obertura de l'aeroport d'Alguaire també obre noves oportunitats, com és el cas del turista alemany, que pot venir amb els vols a Frankfurt previstos a partir de l'abril
Aquesta temporada, a més, també s'han vist visitants de destins que fins ara no existien, com Dinamarca i Finlàndia.